Estic molt
entusiasmat, és una cosa nova.
Tinc nervis,
no sé què passarà...
Estic molt
emocionat, haurem de caminar cada dia!
Tinc ganes
de sentir el castellà que parlen per allà i parlar-ho.
Vull sentir
l’alleujament d’arribar a l’alberg.
Jo espero descobrir
més històries del Camino.
Vull que
plogui!!!!
Caminar,
caminar, caminar, caminar i caminar.
A mi
m’agradarà explicar als pares les coses que passen en el Camino.
Tot seran
experiències diferents.
A mi em
sembla que comencem una gran aventura.
És com
moltes excursions de molts dies sense els pares.
Serà maco
caminar i trobar gent que també ho està fent i parlar amb ells.
Amb aquest
pensaments, la calidesa del comiat que ens han fet per sorpresa els de 4t
i 5è (estaven amagats! Nosaltres que pensàvem que ja no ens ho farien...) , la
motxilla a punt (pot ser encara la podem revisar i treure alguna coseta,
després ho agrairem!), tot el menjar del primer dia ben pensat, ja frisem per
trobar-nos el dilluns 5 de juny a 2/4 de 10 a la Renfe de Manresa i agafar el
primer tren cap a Barcelona.
Buen
Camino! Utreia!
Ep! Darrer
avís: tallar i
repassar molt bé les ungles dels peus perquè no ens facin mal amb tantes hores
de caminada.